La Casa del Xiquet i el seu Pou conformen una de tantes restes d’edificacions que trobem en la Serra de Segària.
La Casa contava amb unes condicions mínimes d’habitabilitat que es complementaven amb el pou. Una família d’agricultors podia subsistir bàsicament amb el conreu de raïm per a posteriorment convertir-lo en pansa, la qual els servia per a fer intercanvis amb altres productes de primera necessitat, exportació...
Respecte als camps de cultiu que allí s’hi trobaven, s’aprecien en alguns llocs restes d’antics abancalaments que es feren per a retindre millor la terra durant l’època de pluges, i així aprofitar millor l’aigua ja que òbviament en aquelles èpoques no hi havia cap tipus de reg auxiliar per complementar la pluja.
