L’assentament de la Penya Roja s’ubica al caramull d’un penyal calcari que destaca sobre la resta de la muntanya de Segària, en l’extrem més septentrional d’aquesta, a 251 metres sobre el nivell de la mar.
El penyal està pràcticament envoltat de cingles per totes les bandes excepte per la de migdia, amb un pendent més suau. Just en aquesta zona, la més solejada i protegida dels vents del nord, se situa el poblat. En el vessant, tancant el pas hi trobem un mur amb una orientació est-oest que crea una plataforma on es disposarien els habitatges de forma més còmoda. Aquesta plataforma té una superfície d’uns 500 m2. El mur conserva uns quinze metres de llargària i més d’un metre d’alçària, està fet a base de grans blocs de pedra que arriben a tindre més d’un metre de llargària.
El jaciment arqueològic també és conegut com a Penyes Raipes (APARICIO, J. et alii 1979, p. 257.) . La Penya Roja també apareix en un estudi sobre el poblament de l’Edat del Bronze a la Marina Alta (SIMÓN, J. L. i ESQUEMBRE, M. A. 2001, p. 203. ), però és M. A. Sentí (1989) la que apunta cap a una cronologia més específica quan diu que en base a la troballa d’una base plana i unes dents de falç en forma de ‘D’ podria tractar-se d’un assentament del Bronze ple tardà.
