La Serra de Segària ha estat utilitzada per l’home, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Prova d’això és la Cova Fosca, que ha estat habitada en el neolític, emprada com a cova funerària en l’eneolític. Posteriorment, a l’època ibèrica seria un santuari, que podria haver perdurat fins al moment romà.
La Cova Fosca està situada en l’extrem més oriental de la Serra de Segària. Compta amb una cavitat d’uns 4m d’amplària aproximadament per uns 7 m d’altura. En el seu interior es formen dues sales, continuant amb una llarga i ampla galeria interior de la que s’originen altres passadissos annexos.
Està comunicada per una cavitat descendent, d’uns 25 metres aproximadament, amb la Cova Santa encara que en realitat és la mateixa cova però en els temps passats es desconeixia aquesta comunicació entre ambdues i per això li posaren dos noms. Aquesta cova és molt interessant per a l’espeleologia.
Donada la seua situació és receptora d’una gran insolació i està situada a uns 3 km de la platja. Degut a la seua situació estratègica ha sigut aprofitada al llarg del temps per a distints quefers. En el seu interior es trobaren una gran diversitat de peces i fragments ceràmics, peces de bronze, gots, platets…
En el Neolític la cova s’utilitzava com a habitatge i seguidament s’utilitzà com a cova funerària en l’Eneolític. Posteriorment en l’època Ibera passà a utilitzar-se com a santuari que perdurà fins l’ època Romana. Aquest santuari era utilitzat tant per pastors, viatjants, comerciants, per a predicar. També era utilitzada per a celebracions religioses i per a tot tipus d’intercanvis.
A més a més, donada la seua ubicació, era un punt de referència per als mariners ja que els ajudava a orientar-se per a localitzar el riu Girona i realitzar els intercanvis anteriorment nomenats. Des de l’entrada de la cova també es té una visió perfecta del camí de la Cremadella que era el camí més important de comunicació de la comarca per la zona costera.
Tot açò ens indica que ha sigut una zona estratègica molt habitada al llarg del temps. La vida en aqueixes èpoques era difícil doncs havien de subsistir amb la recollida de fruits i arrels que recol•lectaven en la muntanya i, ocasionalment, amb carn de caça que, per la situació del terreny i els mètodes utilitzats, els era bastante difícil d’ aconseguir. En l’actualitat els únics llogaters que es troben a l’interior de la Cova Fosca són rates penades.
Es localitza en el terme municipal del Verger en l'extrem més oriental i uns metres més al nord de la Cova Fosca.
Es tracta d'un xicotet "abric" d'uns 10 metres d'ample, 9 d'altura i 6 de fons. La seua orientació a llevant li fa rebre un bon nivell de llum solar.
Aquest assentament està situat en un lloc estratègic pel contrl de recursos. Al peus de l'Abric s'exten una àmplia plana litoral atravessada per nombrosos barrancs i el riu Girona.
Es tracta d'una zona molt rica en assentaments Epipaleolítics (Fase cultural entre el Paleolític i Neolític). Els seus habitants podien recórrer un extens territori fàcilment accessible per proveïr-se d'aliments.
Actualment està desmantellat. S'han trobat ferramentes realitzades en sílex i en os que es poden trobar en el Museu Arqueològic i Etnològic de Xàbia.
En el recorregut d'accés a la "Cova Fosca" trobem una formació de pedra calcària molt singular, a la qual la gent l'ha denominada com "King Kong" o la "Cara de la Mona".
Aquest monument natural es troba en la part superior de l’entrada de la Cova Fosca. Es tracta d’una pedra gran que amb el pas del temps, l’erosió li ha donat una forma bastant singular.
Amb un poc d’imaginació, es pot apreciar el cap d’un gran simi, per la qual es coneix com el “King Kong”. Es compta que era el guarda en temps passats que vigilava la Segària i que la seua ánima continua vigent per protegir i conservar la muntanya.
