Segària segueix sent un lloc de rellevant importància a causa que en ella s’aprecia la major concentració de flora protegida, endèmica, rara o amenaçada de la comarca. La situació actual de nul aprofitament dels espais agroforestals i l’abandonament de les zones agrícoles, fins i tot en zones molt aptes per al cultiu, ha propiciat l’aparició d’un mosaic de comunitats vegetals en successió, presumiblement, cap a la vegetació potencial.
La vegetació actual de Segària es caracteritza en Coscollar, Matolls (Lavandula dentata, Cistus monspeliensis i Elaoselinum asclepium), Pasturatge (Brachypodium retusum) i Vegetal rupícola (Hippocrepis valentina i Scabiosa saxatilis dos notables endemismes d’àrea mundial concentrades en La Marina Alta).
Cal destacar les espècies protegides com Asplenium majoricum, Orchis itàlica i Chamaerops humilis, i l’endemisme Centaurea segariensis (Centaurea de Segària, Bracera major o de Segària).
La fauna existent és una fauna d'escàs desenvolupament, molt antropòfila i de distribució àmplia. Destacar que la proximitat del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva fa que es puguin observar algunes aus d’interès. També la proximitat de les muntanyes de les valls interiors permet detectar la presència d’aus rapaços a la Serra de Segària.
